Els verbs irregulars

Els verbs irregulars són aquells que presenten canvis en l’arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones.

Les variacions ortogràfiques no es consideren irregularitats. 

Primera conjugació:

Tots els verbs de la primera conjugació són regulars excepte dar, anar, i estar. Fixa’t en els exemples i observa com de vegades la irregularitat és a l’arrel i d’altres, a la terminació:

Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació :

Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canvien de grafia:

- c → qu: tacar, taco, taques, taquin; tocar, toco, toques, toquin.

- ç → c: caçar, caço, cacem, cacin; llençar, llenço, llenceu, llencis.

- g → gu: fregar, frego, freguem, freguin; pregar, prego, preguem, preguis.

- j → g: penjar, penjo, pengem, pengis; jutjar, jutjo, jutges, jutgin.

- u → ü: adequar, adeqüo, adeqüa, adeqües, adeqüis.

Infinitius acabats en -en -ear, -oar, -iar i -uar + desinències -i, -is, -in s’escriuen amb dièresi:

- Present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn.

- Imperatiu: crea, creï, creem, creeu, creïn.

Segona Conjugació:

La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. Fem servir perdre i témer com a exemples regulars.

PRESENT D’INDICATIU	PRESENT DE SUBJUNTIU	IMPERATIU
perd-o perd-s perd perd-em perd-eu perd-en	perd-i perd-is perd-i perd-em perd-eu perd-in	- perd perd-i perd-em perd-eu perd-in
tem-o tem-s tem tem-em tem-eu tem-en	tem-i tem-is tem-i tem-em tem-eu tem-in	- tem tem-i tem-em tem-eu tem-in

Les irregularitats de la segona conjugació es poden agrupar d’aquesta manera:

• infinitius acabats en -ldre i -ndre: moldre, absoldre, dissoldre, resoldre, ofendre, dependre, suspendre…
• infinitius acabats en vocal + -ure: beure, deure, escriure, viure, moure, ploure…
• infinitius acabats en vocal + -ixer: conèixer, aparèixer, nàixer (o néixer), créixer, merèixer…
• infinitius acabats en consonant + -re o -er: rebre, concebre, percebre, admetre, témer, pertànyer…

Les formes verbals que poden presentar la irregularitat són:

• 1a persona present d’indicatiu: valc, molc, prenc, absolc, bec, escric, moc, conec...
• passat simple: escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
• present de subjuntiu: ofengui, ofenguis, ofengui, ofenguem, ofengueu, ofenguin.
• imperfet de subjuntiu: conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.
• imperatiu: rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.

Alteracions ortogràfiques de la segona conjugació :

Alguns verbs modifiquen la vocal del radical, segons si és tònica o àtona: jeu/jaurà (jeure), neix/naixerà (néixer), treu/traurà (treure)...

Els verbs poder i voler canvien la vocal de l’arrel per u en les formes de 1a persona del present d’indicatiu i tot el present de subjuntiu i de l’imperatiu: puc, pugui, vulgui, pugues, vulgues…