Les grafies b/v , p/b , t/d , c/g

Escrivim amb b

• Davant de l i r: blanc, noble, biblioteca, branca, bressol, bruna...
• Darrere de m: rombe, bomba, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
• Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap i la paraula lloba s’escriu amb b perquè deriva de llop.

Escrivim amb v

• Darrere de n: canviar, envelat, inventar, conveni, convèncer...
• En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven...
• Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou i la forma verbal bevia s’escriu amb v perquè prové del verb beure.

Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula

Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula. Llegeix en veu alta els mots següents:

pot/bot

teu/deu

col/gol

Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p: rap, tap, cub, tub...
• t i d sonen igual que t: set, prat, fred, sud...
• c i g sonen igual que c: cec, plec, mag, fang...

Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap, bec, pot...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• adob, club, tub, sud, fred, David...
• els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
• els mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...
• Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica); tomb (tombar); sord (sordesa); catàleg (catalogar)...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc, entenc, aprenc...
• els mots: ànec, fàstic, càrrec, préssec, mànec, espàrrec, rònec..., ja que aquestes paraules fan els derivats en -g: esparreguera, presseguer, mànega, fastigós...