Les conjuncions:
Conjuncions coordinants:
- Copulatives: i, ni.
- Aversatives: però, no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant, això, sinó, sinó que, tanmateix.
- Disjuntives: o, o bé, o si no.
- Distributives: ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també, o... o, que... que, sia... o, sia... sia.
- Il·latives: així (és que), doncs, per tant, per consegüent.
Conjuncions subordinants:
- Casuals: perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que, per raó que, per tal com, puix, puix que, vist que.
- Comparatives: tan.. com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més, més... que (no pas).
- Completives: que, si, com.
- Concessives: amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que.
- Condicionals: sí, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que, posat que, sempre que, si per cas, tret que.
- Consecutives: que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè, tant... que, tan... que, talment... que.
- Finals: a fi que, perquè, per tal que.
- Locatives: on, allà on.
- Modals: així com, a mesura que, com, com si, en quant, en segons (que), sense que, tal com.
- Temporals: quan, abans que, d'ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que), sempre que, tan bon punt, tota vegada que.
Sinó / si no
-La conjunció adversativa sinó no s'ha de confondre amb si no (conj. condic. + adv. de negació)
L'examen no és de llengua, sinó de fisica. Si no et concentres no pots estudiar.
Doncs
-La conjunció doncs és una conjunció continuativa, no té valor casual: Tens ganes de sortir? Doncs vine amb nosaltres.
No és correcte: *Va venir amb nosaltres doncs tenia ganes de sortir. (Va venir amb nosaltres perquè/ja que tenia ganes de sortir.)
Perquè / per què / per a que
La conjunció perquè és una conjunció casual o final: T'ho dic perquè t'aprecio (subordinada casual). T'ho dic perquè m'entenguis (subordinada final). Fixa't que el verb de la subordinada final va en subjuntiu (m'entenguis).
El perquè és un nom, sinònim de motiu: Ningú no sap el perquè del seu disgust.
Per què és la unió de la preposició per i l'interrogatius què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes. Per què ho dius? Em pregunto per què no has dit res.
Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció es pròpia de les oracions subordinades adverbials (unitat 9).
Tan / tant
El perquè és un nom, sinònim de motiu: Ningú no sap el perquè del seu disgust.
Per què és la unió de la preposició per i l'interrogatius què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes. Per què ho dius? Em pregunto per què no has dit res.
Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció es pròpia de les oracions subordinades adverbials (unitat 9).
Tan / tant
Tan és un adverbi que modifica adjectius (És tan car!) i adverbis (No truquis tan aviat).
Tant pot ser un adjectiu quantitatiu (Tinc tants diners que no sé què fer-ne.), un pronom (De visites, no n'havia tingun mai tantes.) o un adverbi (Tant de bo plogui! Ha treballat tant que es mereix descansar. I tant que tinc raó.)
Tant pot ser un adjectiu quantitatiu (Tinc tants diners que no sé què fer-ne.), un pronom (De visites, no n'havia tingun mai tantes.) o un adverbi (Tant de bo plogui! Ha treballat tant que es mereix descansar. I tant que tinc raó.)
