Les funcions sintàctiques
- Subjecte (Subj): És qui fa la acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complements o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé un infinitiu.
El cotxe d'en Josep és molt vell.
Ella sap la veritat.
El subjecte sempre ha de concordar amb el verb en persona i en nombre.
- Predicat (Pred): És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.
Ella sap la veritat.
- Complement directe (CD): És el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb. El CD pot ser una cosa o una persona. Només exepcionalment va precedit de la preposició.
El president(subjecte) va rebre l'ambaixador(CD).
- Complement indirecte (CI): És el destinatari de l'accio del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.
El passatger va ensenyar el bitllet a la revisora.
- Complement preposicional o de règim verbal (CPrep/CRV): És un complement exigit per certs verbs, que sense ell no tindrien significat complet. Sempre va precedit de preposició, per això també se l'anomena preposicional.
Oblidar-se, recordar-se, avergonyir-se...
M'he oblidat de tancar la porta amb clau
- Atribut (Atr): És un complement propi de les oracions atributives.
En Pau és metge.
- Complement predicatiu (CPred): És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb els dos.
Els nens van arribar cansats de l'excursió.
Per comprovar que el CPred concorda amb el subjecte i amb el verb, pots modificar el subjecte: el CPred també s'haurà de modificar.
- Complements circunstancials: Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb, com ara el lloc (on?), el temps (quan?), la manera (com?), la companyia (amb qui?) o l'instrument(amb què?).
